Seguint el camí


Fa dies que tenia necessitat d'explicar que em sentia, vaja, que em sento feliç.

Feliç per que em sento present i envoltada de gent meravellosa, per que visc del que m'agrada i faig el que m'agrada, per que m'agrada oferir i percebre que això agrada ser rebut, per que tot i que encara em queden coses per resoldre he vençut una etapa dura de la meva vida, per que em sento i per que estic.

És curiós el llarg camí que he fet per arribar a sentir-me així i m'omple d'alegria i força saber que acumular experiències fa créixer la felicitat en un mateix. Que tan bo és enfonsar-se com triunfar, que plorar i riure t'apropen als extrems dels teus llindars emocionals i això et dóna un creixament personal que va millorant el propi camí.

I tot i que la solitut també ajuda, per mi sempre però millor acompanyada de natura, és important estar acompanyat.

Gràcies a tots els que m'heu acompanyat, els que m'acompanyeu i els que m'acompanyareu!!



laiamingui